Wederik
Digues! Atenes, ¿on és? Oh, déu carregat de tristesa!
D’aquella ciutat preferida no en queda més que les cendres
que jeuen damunt de les urnes dels mestres en ribes sagrades?
¿No en queda un senyal, cap indici, per tal que aquell que navega,
D’aquella ciutat preferida no en queda més que les cendres
que jeuen damunt de les urnes dels mestres en ribes sagrades?
¿No en queda un senyal, cap indici, per tal que aquell que navega,
i fervent del seu poble? ¿I doncs? ¿No baixaven, amb pressa, els camins,
de portes alegres avall, cap al port que tothom beneïa?
de portes alegres avall, cap al port que tothom beneïa?
passant-hi a la vora, l’esmenti i pugui guardar en la memòria?
¿Potser no lluïen a dalt de la ciutadella, les formes
dels déus? A aquella ciutat, ¿no s’hi alçaven columnes?
Sonora, de l’àgora estant, no hi brunzia la veu ravatada
¿Potser no lluïen a dalt de la ciutadella, les formes
dels déus? A aquella ciutat, ¿no s’hi alçaven columnes?
Sonora, de l’àgora estant, no hi brunzia la veu ravatada

